Fotografia: Irene Bel.

LA CHANA.

(Barcelona, 1946) Bailaora.

Bailaora autodidacta, virtuosa del ritme. La seva força i el seu estil inspira a les noves generacions.

És una artista creadora genial, irrepetible. Va ser una “nena prodigi” els seus medis foren dotacions naturals, l’instint creador i un ritme infal·lible. Amb ells va crear una nova forma d’expressió a través del flamenc que no va deixar indiferent a ningú.

La seva dansa és un autèntic ritual, un món especial on ella se sent totalment lliure i realitzada. El seu art no es basa solament en una tècnica virtuosa i inigualable, és també l’expressió més íntima d’una voluntat de connexió més enllà dels límits.

Va tenir dues etapes d’esplendor professional, entre els anys 60 i 90, abans del seu silenci forçat. En l’actualitat es troba en un moment meravellós personal i professionalment, el documental biogràfic “La Chana”, ha estat premiat arreu, tant en l’àmbit nacional com internacional, provocant el seu retorn als escenaris com un autèntic esdeveniment.